PARES DEL COR

Pares del Cor

Com a éssers ens van entrenar des del bressol per ser pares.
Des de l'inici vam saber que el nostre destí era ser VIDA que dóna VIDA.
Amb el temps vam aprendre que donar VIDA no era només procrear i portar al ventre aquest petit ésser.

Donar VIDA és ESTIMAR a aquest fill fins al punt de fer-ho un home o dona feliç a força d'amor.

Serem PARES DEL COR, no procrearem un fill al meu ventre. Triem passar per proves, no sabem si molt més dures que un embaràs, però sí molt més desgastants i burocràtiques que els controls prenatals. De vegades més doloroses que un part complicat.

Vam provar molts especialistes, mètodes i fins operacions. Però seguim endavant perquè sabem que al final del camí estarà el nostre fill que somiem cada dia estrenyent en els nostres braços.

I quan arribi l'anomenat o la notificació, quan el jutge en lloc de la Partera ens digui "aquest és el seu fill" no hi haurà estrella al cel que il · lumini més que els seus ulls feliços.

Malgrat tot, nosaltres els PARES DEL COR tindrem al nostre fill contra vent i marea.

Tindrem un altre escenari, no serà una Clínica ni un Hospital, serà un Jutjat ple d'expedients carregats d'il · lusions on trobarem el fill que tant esperem i que tant espera pels seus PARES DEL COR.

GRÀCIES

Mentre espero la trucada que sembla que no arribi mai, vull donar les gràcies a tota la gent que he anat coneixent a traves d'altres blogs i fòrums (Quim; Mercedes...), realment només qui ha passat pel procès d'adopció ens pot entendre. Encara que costi d'entendre per molta gent estic contenta d'haver arribat al camí de l' adopció, gràcies al llarg camí que m'ha portat fins aquí sóc qui sóc, no seria la mateixa si no hagues passat per tot el que he passat, he aprés a aixecar-me amb més força desprès de caure moltes vegades. També he après que les coses no son sempre com les imaginàvem, sovint la vida et sorprèn i per millor!!!. Estic segura que tot té un sentit, i que quan tingui el meu fill entendre el perquè del meu llarg camí cap a la maternitat.