SER MARE

No és la primera vegada que algú fa un comentari per passar per alt la meva opinió respecte a algun tema sobre la maternitat: "com sóc mare adoptiva no estic qualificada per parlar sobre l'amor d'una mare, ja que el meu amor no és l'equivalent al que sent una mare biològica, perquè el fet de tenir un fill al ventre i sentir és essencial per sentir amor maternal per una personeta ".
Com pot algú saber que se sent ser mare adoptiva? Com pot algú saber la quantitat que amor que sentim pels nostres petits si ni tan sols nosaltres ho sabem? Com es pot ser tan cruel de discriminar una persona dient-li que en realitat no és mare perquè mai va tenir un fill al ventre i que no està qualificada per parlar sobre temes de maternitat?
Ells no saben el que sent una mare adoptiva, si bé en el meu cas no vaig tenir el temps d'espera com moltes altres mamis (que fàcilment pot comparar amb un embaràs complicat) només amb la seva mirada i la seva cuerpito, Tan fràgil! em va fer estimar-la amb tot el meu ésser, per ella sóc capaç de tot en aquesta vida i si algú em diu que hi ha amor més gran que el que sento per ella no li creuria mai. Si bé es que en l'embaràs es crea un llaç especial, i el teu bebè és part de la teva carn, jo amb ella vaig sentir una simbiosi des del mateix moment en què la vaig recolzar en el meu pit, la vaig sentir com adossada al meu cos, em vaig sentir com una cangura amb ganes de pegar a mi i saber que està protegida.

PRIMERVIATGE!!!!!

Ja coneixem el nostre fill, en Jan,ha sigut la experiencia més maca del món,només dir-vos que
en el moment en què vaig veure la seva carona, jo vaig saber que aquest era el meu fill, i que no podia ser un altre.
Ja només em queda donar les gràcies en Jan per haver-nos adoptat com als seus pares, per fer-nos sentir tan feliços, per aquests mims que ens va regalar des del primer dia,. .. Per tantes i tantes coses que si les hagués de nomenar totes no acabaria,peró sobretot perque
gràcies a aquest nen jo puc ser mare.
Un petó a tots i un petó virtual en Jan.

ECOGRAFIA

Avui es un dels millors dies de la meva vida, per fi ens han trucat per dir-nos que ens han asignat un nen d'onze mesos, va neixer el 13/07/2011, es tan maco, es precios.
M'han trucat avui a la feina a les 12, 15, mentre parlava amb la Carmen d'Asefa, mantenia el tipus, pero quan he penjat m'he posat a plorar com una magadalena, eren tantes les emocions que costa de descriure.

En aquests moments sóc la dona més feliç del món,no sé si parirè mai, peró el que he viscut avui crec que es de les millors sensacions que he tingut mai.
Estem comptant els dies per coneixe'l

PARES DEL COR

Pares del Cor

Com a éssers ens van entrenar des del bressol per ser pares.
Des de l'inici vam saber que el nostre destí era ser VIDA que dóna VIDA.
Amb el temps vam aprendre que donar VIDA no era només procrear i portar al ventre aquest petit ésser.

Donar VIDA és ESTIMAR a aquest fill fins al punt de fer-ho un home o dona feliç a força d'amor.

Serem PARES DEL COR, no procrearem un fill al meu ventre. Triem passar per proves, no sabem si molt més dures que un embaràs, però sí molt més desgastants i burocràtiques que els controls prenatals. De vegades més doloroses que un part complicat.

Vam provar molts especialistes, mètodes i fins operacions. Però seguim endavant perquè sabem que al final del camí estarà el nostre fill que somiem cada dia estrenyent en els nostres braços.

I quan arribi l'anomenat o la notificació, quan el jutge en lloc de la Partera ens digui "aquest és el seu fill" no hi haurà estrella al cel que il · lumini més que els seus ulls feliços.

Malgrat tot, nosaltres els PARES DEL COR tindrem al nostre fill contra vent i marea.

Tindrem un altre escenari, no serà una Clínica ni un Hospital, serà un Jutjat ple d'expedients carregats d'il · lusions on trobarem el fill que tant esperem i que tant espera pels seus PARES DEL COR.

GRÀCIES

Mentre espero la trucada que sembla que no arribi mai, vull donar les gràcies a tota la gent que he anat coneixent a traves d'altres blogs i fòrums (Quim; Mercedes...), realment només qui ha passat pel procès d'adopció ens pot entendre. Encara que costi d'entendre per molta gent estic contenta d'haver arribat al camí de l' adopció, gràcies al llarg camí que m'ha portat fins aquí sóc qui sóc, no seria la mateixa si no hagues passat per tot el que he passat, he aprés a aixecar-me amb més força desprès de caure moltes vegades. També he après que les coses no son sempre com les imaginàvem, sovint la vida et sorprèn i per millor!!!. Estic segura que tot té un sentit, i que quan tingui el meu fill entendre el perquè del meu llarg camí cap a la maternitat.

JA TENIM REGIO!!!!

Ja tenim regió, ens ha tocat TOMSK, es la frontera entre Siberia Oriental i Occidental, està a 3.500 km de Moscou ( més lluny que Barcelona-Moscou), ufff, està super-lluny.

Avui m'he agafat festa per passar el dia amb la meva germana, i m'he endut una sorpresa al migdia al mirar al correo que ja teniem asignació de Regió; estic que no toco bola, sort que avui faig festa.El primer que he fet es trucar al Joan, i com es habitual, estava baix de bateria ( per matar.lo), almenys he pogut dir-li la bona noticia.No sé si l'assignació del menor anirà tant ràpid, el primer judici etc...el que tinc clar es que mai oblidarè aquesta data, apart que avui la meva neboda gran fa 19 anys, i ahir hagues sigut l'aniversari del meu pare.En fi, que estic molt il.lusionada al saber a on ha nascut el nostre fill.

PROXIMA PARADA VIC-MOSCOU

Avui l'ecai ens ha informat que el nostre expedient va arriba ahir a Moscou, uiuiuiui quins nervis!!!!,
ara ha esperar amb il.lusió a saber a on ha nascut el nostre fill@, si es un nen/a.
Estic tant feliç, estic desitjant veure " l'ecografia" del meu fill.
Es curiosa la vida, perque avui fa un any que em varen fer la biopsia de la matriu ( a dia d'avui encara recordo el dolor), i avui rebo aquesta gran noticia.

NOTICIA INDIGNANT DEL DIARI

Es indignant que hi hagin famílies que abandonin els seus fills adoptats, sobre tot en l'adolescència, pero ens em tornat bojos; busquem el fill perfecte? si fos biològic tambe l'abandonarien? 

No sé si a molts de vosaltres us ha passat, però en tot aquest procés m'he sentit de tot, frases com: " ens l'estimarem igual"; " a veure que us donen " etc...sort que una te paciencia i entenc que per molta gent, sobretot gent gran encara els hi costa aceptar l'adopció.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Us adjunto la bibliografia que ens varen recomanar des de la Fundació Vidal i Barraquer, personalment encara no he llegit cap llibre de la llista tot hi que n'he llegit molts sobre les adopcions.El llibre que vull comprar i regalar als meu nebots petits es " ELS TIETS VOLEN ADOPTAR UN NEN", els dibuixos son de la osonenca Pilarin Bayes.Els meus nebots petits tenen 5 i 8 anys, i els expliquem de manera entenedora, que els tiets no poden ser pares i que hi han molts nens que no tenen ni mama ni papa, i que els tiets faran de pares d'un nen que no te a ningú; el que mes els hi costa entendre es que hi hagi nens sense " mama", i que el cosinet/a no surti de la panxa de la tieta, suposo que amb el temps ho aniran entenent més.

ENTREVISTA A EVA GISPERT, ADOPTADA I MARE ADOPTANT

TOT LLEGINT EL DIARI

Mentre dinava anava llegint el periodico, i m'he endut una sorpresa al llegir la contraportada, entrevistavem a  Eva gispert, una noia que va ser adoptada i que ella tambe s'ha convertit en una mare adoptant.M'ha fet gracia perque quan feiem les entrevistes a Fundacio Vidal i Barraquer de Bcn ens varen passar el video d'aquesta noia.Ha creat l'Institut Familia i Adopció per ajudar moltes families, perquè no se sentin tant soles, i perque tinguin les families adoptants mes recursos dels que ella i la seva familia varen tenir.
No ho sé peró per mi es una bona senyal....   

MOLT FRED!!!!

Bon dia, avui estic molt contenta, se que el cami es llarg pero de moment ja estem caminant, mica en mica arribarem al nostre desti final.
Avui aqui a Vic estem a -1C i a Viladrau a on viuen les meves tres germanes ja començava a nevar.En aquests dies penses si el nostre fill@ estarà bé, si el cuidaràn bé etc...encara que no el conegui ja me l' estimo.
Avui tambe hem tingut dues noves incorporacions a la familia, la Jana i la Ivet, dos bessones filles del meu cosí David, encara no les coneixem pero esperem fer-ho aviat.
També he rebut molts comentaris d'altres bloggers, i la veritat no m'esperava tant de suport, des d'aqui els hi vull donar les gràcies.

OLEEEEEEEEEEEE!!!!

Arribo a les 3 a la feina i em trobo el següent missatge de la Ecai:

Apreciada familia,

Ya hemos acabado la legitimación del expediente y hemos enviado hoy a Madrid para legitimar allí.

Os iremos informando.

Saludos cordiales,

Ufff, proxima parada MOSCOU, com diu la meva germana Montse, fins i tot el temps ens fa costat, ve de siberia , es bona senyal.

El següent missatge es la factura de les despesses del notari, ja he trucat al meu caixer Particular ( = en Joan), primer paraules dolçes per despres dir.li la " Bona noticia", jajajaja

Dels nervis, ja he vessat el cafe sobre la taula, quina emocio.

IL.LUSIONATS

Avui 13 de gener del 2012 firmen amb l'Ecai Asefa, fins que no ens han dit que tots els documents eren correctes no he respirat.Estem contents perque ens han informat que Russia ara va molt rapid, que entre juny i setembre d'aquest any ja podrem tenir el nostre fill@, que ara s'han de fer de tres a 4 viatges a Russia etc...
Estic tant contenta, he plorat d'emocio al tornar de Bcn a Vic.De moment a dia d'avui es tot el que sabem, suposo que cap el març ja sabrem regio, assignació etc....

CERTIFICAT DE IDONEÏTAT

Per fi, despres de 7 mesos, el 9 de novembre rebem el nostre certificat D'idoneïtat, ens sentim tant feliços.L'endemà ja ens posem amb contacte amb la nostra Ecai Asefa per començar a preparar paperassa.

DESPRES DE LA TEMPESTA VE LA CALMA

He sortit del pou amb mes ganes que mai de veure el meu somni realitzat de ser mare, sense perdre gaire temps hem presentat la sol.licitud d'adopcio de Catalunya i Russia.Mica en mica ens apropem al somni de ser pares. 

12 de març del 2011

Avui ha sigut un dels dies mes tristos de la meva vida, despres de tres fecundacions in vitro fallides, m'han confirmat el resultat de la biopsia de la matriu: EL MEU ENDOMETRI NO ES RECEPTIU, per tant es molt poc probable que pogui ser mare biologicament.Sort d'en Joan, i de la familia.